La primera

Per fi!! Per fi va arribar el dia de la primera trobada amb la meva mentorada! Us presento la Hanane, té 11 anys i va a 6é de primària de l'escola Carme Auguet de Pont Major de Girona.

Degut a alguns contratemps, nosaltres no ens vam conèixer a la festa inicial com la resta sinó la setmana següent a la seva escola. Aquell dia vam acordar veure'ns cada dilluns a la tarda i ahir vam estrenar les trobades amb moltes ganes per part de les dues.

Al ser el primer dia, vaig demanar-li que m'ensenyés el seu barri, per conèixer més l'entorn on viu, casa seva, etc. En primer lloc vam anar a comprar berenar i després ens vam asseure a una plaça per menjar-nos-ho tot. Al parlar-li del blog i explicar-li en què consisteix va tenir ganes de que li ensenyés de què parlava, així que vam anar mitja hora a un ciber per ensenyar-li tot. Li va agradar molt la idea del blog i a partir de la setmana vinent, farem els post juntes. Aprofitant que teniem internet em va ensenyar el següent vídeo amb molt d'orgull: el lipdub de la seva escola!

http://www.youtube.com/watch?v=8i8ECbPowEc

Després em va ensenyar quins jocs li agradaven de l'ordinador i juntes vam fer un parell de partides. Tornant a parlar del blog, li vaig dir que portava la càmera i se li va il·luminar la cara: li agrada molt fer-se fotografies. Així doncs, vam sortir del ciber per fer una sessió de fotogràfies ben llarga i amb totes les postures que se'ns van passar pel cap!

Després vam anar juntes als gronxadors, per comprobar quina de les dos sabia gronxar-se més amunt. Com que no ens podiem gronxar les dos a l'hora, costa decidir quina de les dos ho va fer més alt, tot i que va quedar ben clar que les dos tenim una bona embrenzida.

Finalment, vaig acompanyar la Hanane a casa seva i ella em va convidar a passar. Allà vaig conèixer la seva germana gran, la qual està estudiant primer de dret a la UdG i vam conectar molt i molt bé. Van preparar el te típic del seu país ( Marroc), pa marroquí fet per la seva mare encara calent, carn, etc. Així doncs va ser inavitable sentir-me com a casa, molt ben acollida i acceptada per tota la família. Va ser un gran final per la nostra primera trobada. Amb moltes ganes de trobar-nos el proper dilluns! Ja hem parlat de què farem: ens trobarem amb una amiga seva de classe que també és mentorada per anar al centre de Girona juntes!
Fins la setmana vinent!

núria*