Hem anat quatre persones la Nuria,la Hana,en Sergi i la Nadia. La Nadia es la germana de la hanane i en Sergi el xicot de la Nuria.
dissabte, 22 de desembre del 2012
PATINEM SOBRE GEL
El primer dissabte de nadal hem anat a patinar sobre gel a la pista del palau firal de Girona.
Hem anat quatre persones la Nuria,la Hana,en Sergi i la Nadia. La Nadia es la germana de la hanane i en Sergi el xicot de la Nuria.
Primer la Nuria la Nadia i en Sergi no sabien patinar sobre gel. I la hanan en sabia molt. La Hanan va fer una carrera amb el Sergi i va guanyar la hana perque en sabia tant que era la millor. la Nuria va ser la segona en aprendre a patinar, la Nadia la tercera i en Sergi va ser el ultim de tots de aprendre. Cansats de patinar hem anat a el bar de la pista a berenar. Per final hem anat a mirar botigas. I ara estem en casa de la Nuria fent el bloc de aixó es vida.
Hem anat quatre persones la Nuria,la Hana,en Sergi i la Nadia. La Nadia es la germana de la hanane i en Sergi el xicot de la Nuria.
dijous, 13 de desembre del 2012
Seguim caminant
La nostra tercera trobada va ser aquest passat dilluns. Avui sóc la Núria, escric sola. Volia explicar-vos què vam fer aquesta última tarda juntes. En primer lloc, vaig ensenyar el meu pis de Girona a la Hanane.
Allà vam contestar l'enquesta del Rossinyol, vam berenar un entrepà de nocilla i vam parlar del que ens agradaria fer les següents sessions: un dia fent crêps, un altre dia volem mirar una pel·lícula sota la manta del meu menjador, volem anar a la pista de gel de Girona, etc.
Després, juntes vam fer l'escrit del dia anterior i la Hanane va modificar el blog de tal manera que ara està fet al seu gust; vam remanar els diferents fons de pantalla, les tipologies de lletra, els colors, etc.
Li agrada remanar l'ordinador i en sap molt!
Estic molt contenta d'haver-la conegut i compartir tants dies juntes, i els que ens queden! Ara, portem entre mans un secret que us sorprendrà a tots d'allò més...Quin Nadal ens espera Hanane!
Fins la propera gent!
dilluns, 10 de desembre del 2012
Anem al cinema
El dilluns 3 de desembre vam anar al cinema de Girona. Era un dia especial perque van venir l'Etna i la Rime. Vam veure una pel.licula que era de Astèrix i Obèlix.
Ens va agradar molt el final quan lliutavan amb els romans. El principi el vam trobar una mica avorrit. Abans que comencés la pel·lícula vam anar a veura la fira de Nadal i vam arribar fins al cul de la Lleona, on la Rime i jo ens vam fer una foto a sobra seu.
Per acabar vam anar a jugar a la estatua que hi ha a la plaça que dels jutjats. Allà pujavem i baixavem amb les nostres jaquetes com si fos un tobogant.
Hanane i Nuria
dimarts, 27 de novembre del 2012
La primera
Per fi!! Per fi va arribar el dia de la primera trobada amb la meva mentorada! Us presento la Hanane, té 11 anys i va a 6é de primària de l'escola Carme Auguet de Pont Major de Girona.
Degut a alguns contratemps, nosaltres no ens vam conèixer a la festa inicial com la resta sinó la setmana següent a la seva escola. Aquell dia vam acordar veure'ns cada dilluns a la tarda i ahir vam estrenar les trobades amb moltes ganes per part de les dues.
Al ser el primer dia, vaig demanar-li que m'ensenyés el seu barri, per conèixer més l'entorn on viu, casa seva, etc. En primer lloc vam anar a comprar berenar i després ens vam asseure a una plaça per menjar-nos-ho tot. Al parlar-li del blog i explicar-li en què consisteix va tenir ganes de que li ensenyés de què parlava, així que vam anar mitja hora a un ciber per ensenyar-li tot. Li va agradar molt la idea del blog i a partir de la setmana vinent, farem els post juntes. Aprofitant que teniem internet em va ensenyar el següent vídeo amb molt d'orgull: el lipdub de la seva escola!
http://www.youtube.com/watch?v=8i8ECbPowEc
Després em va ensenyar quins jocs li agradaven de l'ordinador i juntes vam fer un parell de partides. Tornant a parlar del blog, li vaig dir que portava la càmera i se li va il·luminar la cara: li agrada molt fer-se fotografies. Així doncs, vam sortir del ciber per fer una sessió de fotogràfies ben llarga i amb totes les postures que se'ns van passar pel cap!
Després vam anar juntes als gronxadors, per comprobar quina de les dos sabia gronxar-se més amunt. Com que no ens podiem gronxar les dos a l'hora, costa decidir quina de les dos ho va fer més alt, tot i que va quedar ben clar que les dos tenim una bona embrenzida.
Finalment, vaig acompanyar la Hanane a casa seva i ella em va convidar a passar. Allà vaig conèixer la seva germana gran, la qual està estudiant primer de dret a la UdG i vam conectar molt i molt bé. Van preparar el te típic del seu país ( Marroc), pa marroquí fet per la seva mare encara calent, carn, etc. Així doncs va ser inavitable sentir-me com a casa, molt ben acollida i acceptada per tota la família. Va ser un gran final per la nostra primera trobada. Amb moltes ganes de trobar-nos el proper dilluns! Ja hem parlat de què farem: ens trobarem amb una amiga seva de classe que també és mentorada per anar al centre de Girona juntes!
Fins la setmana vinent!
núria*
Degut a alguns contratemps, nosaltres no ens vam conèixer a la festa inicial com la resta sinó la setmana següent a la seva escola. Aquell dia vam acordar veure'ns cada dilluns a la tarda i ahir vam estrenar les trobades amb moltes ganes per part de les dues.
Al ser el primer dia, vaig demanar-li que m'ensenyés el seu barri, per conèixer més l'entorn on viu, casa seva, etc. En primer lloc vam anar a comprar berenar i després ens vam asseure a una plaça per menjar-nos-ho tot. Al parlar-li del blog i explicar-li en què consisteix va tenir ganes de que li ensenyés de què parlava, així que vam anar mitja hora a un ciber per ensenyar-li tot. Li va agradar molt la idea del blog i a partir de la setmana vinent, farem els post juntes. Aprofitant que teniem internet em va ensenyar el següent vídeo amb molt d'orgull: el lipdub de la seva escola!
http://www.youtube.com/watch?v=8i8ECbPowEc
Després em va ensenyar quins jocs li agradaven de l'ordinador i juntes vam fer un parell de partides. Tornant a parlar del blog, li vaig dir que portava la càmera i se li va il·luminar la cara: li agrada molt fer-se fotografies. Així doncs, vam sortir del ciber per fer una sessió de fotogràfies ben llarga i amb totes les postures que se'ns van passar pel cap!
Després vam anar juntes als gronxadors, per comprobar quina de les dos sabia gronxar-se més amunt. Com que no ens podiem gronxar les dos a l'hora, costa decidir quina de les dos ho va fer més alt, tot i que va quedar ben clar que les dos tenim una bona embrenzida.
Finalment, vaig acompanyar la Hanane a casa seva i ella em va convidar a passar. Allà vaig conèixer la seva germana gran, la qual està estudiant primer de dret a la UdG i vam conectar molt i molt bé. Van preparar el te típic del seu país ( Marroc), pa marroquí fet per la seva mare encara calent, carn, etc. Així doncs va ser inavitable sentir-me com a casa, molt ben acollida i acceptada per tota la família. Va ser un gran final per la nostra primera trobada. Amb moltes ganes de trobar-nos el proper dilluns! Ja hem parlat de què farem: ens trobarem amb una amiga seva de classe que també és mentorada per anar al centre de Girona juntes!
Fins la setmana vinent!
núria*
dimarts, 13 de novembre del 2012
Compte enrere
Ja queda menys per saber qui ets. Per sentir el teu nom, quins somnis tens, què t'agrada fer. Tinc ganes de divendres, de trobar-nos, de començar el projecte. Tinc ganes de no sé una sola qui escriu el blog sinó els dos junts, explicant les aventures que ens puguem trobar.
Arribats a aquesta alçada del projecte, al compte enrera per arribar a veure't, tinc dubtes amb ganes d'aclarir; què t'agrada fer? t'agradaré? què et podré ensenyar?
Esperar. Quelcom que sempre es fa difícil, tan si és per alguna cosa bona com per alguna dolenta. L'espera ens fa sentir intranquils, insegurs, ja que no som amos del que volem. El temps no el podem dominar ni controlar, però si que podem fer una cosa: disfrutar-lo.
Amb el Projecte Rossinyol, un dels meus objectius, i espero que teu també, serà destinar el temps a ensenyar-NOS el nostre país, la nostra cultura i disfrutar molt cada instant.
Fins divendres! De moment, seguiré esperant.
núria*
Arribats a aquesta alçada del projecte, al compte enrera per arribar a veure't, tinc dubtes amb ganes d'aclarir; què t'agrada fer? t'agradaré? què et podré ensenyar?
Esperar. Quelcom que sempre es fa difícil, tan si és per alguna cosa bona com per alguna dolenta. L'espera ens fa sentir intranquils, insegurs, ja que no som amos del que volem. El temps no el podem dominar ni controlar, però si que podem fer una cosa: disfrutar-lo.
Amb el Projecte Rossinyol, un dels meus objectius, i espero que teu també, serà destinar el temps a ensenyar-NOS el nostre país, la nostra cultura i disfrutar molt cada instant.
Fins divendres! De moment, seguiré esperant.
núria*
dimarts, 6 de novembre del 2012
Benvinguts
Hola a tothom i benvinguts,
en primer lloc em presento: em dic Núria Lisbona i sóc estudiant de 4t de psicologia a la Universitat de Girona. Tinc 21 anys i les meves dues grans passions són els nens i el teatre.
Ara que ja sabeu una mica més sobre mi, us explicaré el motiu pel qual he creat aquest espai.
Enguanya participo amb el projecte Rossinyol de la UdG com a mentora. Aquest projecte consisteix en que alumnes de la Universitat que ho desitgin, poden fer de mentors a nens i nenes de la ciutat ( o d'altres localitats com Palamós, Lloret, etc) per tal d'aconseguir integrar-los dins la nostra societat, estimular-los amb els estudis, etc.
Aquest blog vol ser un espai de trobada on pugui escriure conjuntament amb el mentorat. Encara no el conec. No sé si serà nen o nena, quina edat tindrà ni quines seran les seves aficions. La veritat és que estic nerviosa. Tinc moltes ganes de començar les trobades amb ell/a però sobretot, tinc ganes de que arribi el 16 de novembre, el dia en que ens coneixarem, per viure'l tan intensament com m'han explicat que es viu. Tot això pot ser l'inici d'una relació única.
Fins la propera!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)