Compte enrere

Ja queda menys per saber qui ets. Per sentir el teu nom, quins somnis tens, què t'agrada fer. Tinc ganes de divendres, de trobar-nos, de començar el projecte. Tinc ganes de no sé una sola qui escriu el blog sinó els dos junts, explicant les aventures que ens puguem trobar.
Arribats a aquesta alçada del projecte, al compte enrera per arribar a veure't, tinc dubtes amb ganes d'aclarir; què t'agrada fer? t'agradaré? què et podré ensenyar?

Esperar. Quelcom que sempre es fa difícil, tan si és per alguna cosa bona com per alguna dolenta. L'espera ens fa sentir intranquils, insegurs, ja que no som amos del que volem. El temps no el podem dominar ni controlar, però si que podem fer una cosa: disfrutar-lo.
Amb el Projecte Rossinyol, un dels meus objectius, i espero que teu també, serà destinar el temps a ensenyar-NOS el nostre país, la nostra cultura i disfrutar molt cada instant.

Fins divendres! De moment, seguiré esperant.

núria*