dijous, 31 de gener del 2013

HEM ANAT AL CINEMA

Bona tarda som la Nuria i la Hanane avui us explicarem que vam fer el dia 20/1/2013. Vam veure la pel.licula de Tadeo Jones. Ens va agradar molt perque feia riure i era de avantures divertides.



Quan vam acabar la pel.licula  vam anar a fer un llagurt bonissim que i vam posar moltes coses la Hanan i va posar: xocolata blanca i negra, mikado, neules, oreo i  lacasitos. la Nuria va posar: maduixa i lacasitos.

Ens veiem aviat. 

Hanane i Nuria :)

diumenge, 6 de gener del 2013

Endinsant-nos en les tradicions!

Hola a tots i totes; 
és el primer post que faig sola després de molt temps però vam acabar la jornada tan tard que no va ser possible escriure el blog.
Us ho explico amb calma ja que el dia s'ho val; dissabte 5 de gener al matí vaig anar a Girona a buscar a la Hana per portar-la per primera vegada a Palamós, el meu poble. Allà vam arribar al migdia, on abans de dinar vam parar un moment el cotxe per fer unes fotografies sobre el famós canó de Palamós, el qual se li va dedicar una havanera preciosa. 



Per fi, la Hana va conèixa la meva família; els meus pares, els meus dos germans( Xavi i Jordi) i la xicota del meu germà gran( Marion). Vam jugar al "Quién es quién", al parxis i a l'oca. Tots junts vam compartir una fideuà boníssima ( una de les especialitats de la meva mare) i després la Hana va probar els torrons! Feia temps que em deia que volia probar-los i el dia va arribar! Li va encantar el de xocolata i arròs i les neules!




Aquesta visita a casa un dia tan complicat té una explicació, la Hana i jo vam anar a ajudar als reis mags de Palamós a arribar a bon port! Les dues ens vam camoflar entre els patges i vam participar a la cavalcada reial de Palamós. Allà, la Hana va anar a dalt la carrosa llençant els caramels a la gent i jo anava a peu amb una entortxa de llum. 





Al sortir, ens van regalar un mini i un refresc que vam anar a buscar de seguida perquè tenim molta gana! 
La Hana va arribar a casa meva cansada i capficada perquè no havia pogut agafar gaires caramels però en Xavi, la Marion i els meus pares la van sorprendre amb una bossa mig plena de caramels de la cavalcada que havien aconseguit per a ella! Quina alegria al veure'ls! S'ho va passar genial i ja em va preguntar si l'any vinent ho podriem repetir. Després vam anar cap a Girona per tornar-la a casa seva. El dia que hem passat més hores juntes!

Ja tinc ganes d'explicar-vos les següents trobades, de moment, no us en heu perdut ni una! :)

Espero que hagueu passat unes bones festes, fins aviat!

Núria*